El que NO ET POTS PERDRE de la Festa Major de Sant Feliu 2011, arrelar i créixer!!

Un any més torna a ser 28 de juliol, queden 3 dies per al dia 1 d'agost i el carrer s'omple de gent, d'actes, de penons, de senyeres i d'alegries, enguany amb menys dies però més intensos.

Les festes de Sant Feliu fa anys que creixen fent passos ferms que la fan particular i única, cada cop hi ha un nombre més gran de gent implicada i amb voluntat de fer al poble el que historicament havíem de buscar fora. Fa uns dies en una entrevista per parlar del Ball de Diables al programa de festes (la podeu trobar aquí: www.constanti.cat) em feien veure el creixement que havia tingut el vesant més tradicional de la festa major les últims anys. Em van preguntar el quan i el perquè d'aquest creixement, una data i un motiu que són impossibles de fixar, però que si que coincideixen amb l'aparició del Ball de Pastorets, ara fa ja 10 anys, i amb la involucració d'entitats com el Casino, el Sindicat i altres en les activitats més participatives, i amb la creació d'entitats propiament culturals que han fet una feinada com ara La Golfa, els Amics de la Colla COCA, l'Associació d'Amics de la Música o el Ball de Diables que s'han sumat a la Corranda i els Grallers de Constantí entre d'altres. També a nivell polític es va donar un tomb radical al que havia estat una festa major típica de poble del Tarragonès post franquista sense més ni més, on l'acte més tradicional i particular eren les matinades i la ballada de sardanes al sortir de Missa el dia 1 d'agost.

Actualment, si tenim en compte el número d'habitants, la festa major de Constantí es pot considerar ja una de les més particulars, i sobretot una de les que més ha evolucionat en els últims anys a comarques del Camp. Una festa de la qual els constantinencs ens comencem a sentir orgullosos. Per tot això, i per tot el que encara hi hem de descobrir tots plegats, m'he atrevit a fer un decàleg d'allò que no us podeu perdre, allò que no trobareu enlloc més!

No t'ho perdis, de l'1 al 10, la Festa Major de Sant Feliu:

1. Ball de Dames i Vells: Enguany estrenem un nou Ball de la Festa Major, a l'estil dels balls que podem veure a Tarragona, Reus o Valls, un sainet popular fet pels amants del teatre del poble. El podeu veure Divendres  29 a les 20h a la Plaça Major, Dissabte 30 a les 20,30h a la Plaça de l'Església!!

2. Bateig i Versots del Ball de Diables: L'altre gran punt d'interès de la festa serà l'estrena del Ball de Diables de Constantí, apadrinats pels veïns del Ball de Diables de la Pobla de Mafumet. Provinents de les Calderes d'en Pere Botero, per allà a la petroquímica, els diables preparen els seus mordaços parlaments i un gran espectacle de foc en la que serà l'esperada estrena del nou Ball de Diables de Constantí. El podeu veure Dilluns 1 d'Agost a les 20,30h (bateig i versots) a la Plaça de l'Església, i a les 11,20h al Casc Antic (Correfoc).

3. V Nit de Cantautors de la Golfa: Una de les entitats que més a col·laborat en el despertar cutural de la festa major de Constantí cel·lebra els seus 5 anys d'existència, i d'actes tant entranyables com la Nit de Cantautors, enguany amb els barcelonins Pere Vilanova i Jordi Montañez, no us ho podeu perdre, tothom qui ho prova hi torna! Ho podeu veure, avui Dijous 28 a les 22.30h a la Plaça de l'Església.

4. Concert dels Pets: I és que, al contrari del que es podria pensar molta gent, no és fàcil veure els Pets al poble que els ha vist créixer, el Poble del Barret de Fum, el poble de la merda i el poc vi, de les avellanes, dels pantalons curts i els genolls pelats. Fa uns mesos gent com l'amic Ignasi Vendrell van iniciar una campanya molt intensa i meritòria per cel·lebrar els 25 anys dels Pets amb els seus fans de tot el país, un concert, i moltes més activitats al poble, no tenim activitats, tenim concert, és una llàstima perquè s'ho mereixien però ho disfrutarem tant com poguem o més! Ho podeu veure Dissabte a la plaça de l'Ajuntament, a les 23h.

5. Anada i tornada a Completes: Un dels actes que més ha crescut els últims anys. Els Pastorets, els Gegants i Nanos, el gegant Manotes, la Dragonina, el Ball de Diables, la Cobla i grallers, timbalers, flabiolaires i sacaires, la gran majoria d'elements tradicionals de Constantí surten al carrer per fer un recorregut curt però intens, acompanyar el poble de la Plaça Major a la Plaça de l'Església, i tornar-lo cap a la tradicional ballada de sardanes i vermut popular. En arribar a la Plaça de l'Església es farà el Ball de Lluïment i la foto de tot el Seguici tradicional. Mentre dintre l'Església es durà a terme Missa Solemne per Sant Feliu. Ho podeu veure el Dilluns 1 d'Agost  ales 12h del migdia.

6. Recuperació del Gegant Manotes: Seguint amb la dinàmica dels últims anys l'Associació d'Amics de la Colla Coca i l'Associació de Dones per la Unitat de Constantí han recuperat el gegant constantinenc més recordat i emblemàtic per tots aquells que fa més de 10 anys seguien la Colla Coca arreu del país. Ho podeu veure Divendres a les 19h, des de la Plaça de les Escoles Velles fins a l'Ajuntament.

7. Cercavila: La Pujada dels elements del Seguici des de les Escoles Velles fins a l'Ajuntament agafa cada any més importància amb la incorporació de nous elements, la prèvia més tradicional al Pregó. Ho podeu veure Divendres a les 19h, des de la Plaça de les Escoles Velles fins a l'Ajuntament.

8. Baixada d'Andròmines i Sindriada Popular de la Golfa: Un dels actes més divertits de la Festa Major, amb la particularitat que enguany ens podrem refrescar tots plegats amb les síndries que repartirà la Golfa. Ho podeu veure Diumenge a les 17,30h a la Plaça del Castell. 

9. Matinades de Festa Major: Segurament no és un dels actes més espectaculars però se'ns dubte és el que ha tingut més continuïtat en la història recent del nostre poble, a les 7h del matí, des de la Plaça de l'Ajuntament i per tot el poble, els Grallers de la Corranda i els Grallers de Constantí recorreran els carrers de Constantí per anunciar que és Sant Feliu, toca mudar-se, preparar-se per un dia d'una intensitat bestial.

10. Concerts, exposicions, i activitats de tota mena: Des de la Nit Nostàlica, als vermouts, expoicions, competicions d'escacs, el Partit de Festa Major de l'equip de futbol, el Mag Lari, el Castell de Focs, activitats per la canalla i per aquells que no ho són tant, el sopar del Casino, el concert de la Banda de l'Escola de Música, etc! Són dies de sortir al carrer, participar, veure els amics i família, constantinencs i constantinenques, som-hi!!!!!!!

Un Congrés Nacional revitalitzador

Les JERC hem passat un bon cap de setmana a Terrassa celebrant el XXIIIè Congrés Nacional. Un dies que ens han servit per replegar-nos i discutir, tant civilitzadament com només els més optimistes podien suposar, la nostra estratègia de cara als dos propers anys.
Dues candidatures plenes de gent molt vàlida i entregada a un gran projecte van exposar els seus projectes de futur davant d'un nombrós grup de militants, vora cinc-cents en un sala que feia goig de veure per la joventut i l'empenta de tots els qui l'omplien.
Personalment ha estat una de les ocasions on prendre una decisió ha estat més difícil, és una sort per tota l'organització i pel país poder comptar tanta gent disposada a treballar de valent des de tots els racons de la nació per un projecte independentista i d'esquerres.

Ha estat un cap de setmana per reflexionar, recarregar energies, i prendre decisions d'on ben segur que en sortiran nous projectes que ben aviat treuran el cap. Toca doncs posar-nos a treballar, els objectius s'apropen, no els demorem més.

Qui dia passa bon any empeny!

Abandonem un altre any, un 2010 que ha tingut coses dolentes i moltes coses bones, però se'ns dubte ha estat un dels anys que més m'ha ensenyat i m'ha fet viure. Puc dir que no ha estat un any més sinó un any important per molts moments que recodaré sempre. Balanç positiu i esperançador de cara al 2011 que ja arriba. Som-hi!

http://www.youtube.com/watch?v=U3-odKCyjio

Una Vida de Pets, avui en fan 25!

Som a 24 de desembre, Bon Nadal i totes aquestes històries. Comprarem torrons per fer cagar el tió, trobarem els amics i les amigues que fa dies que no veiem, ens reunirem amb la família, passarem fred i segurament aquesta nit, com tantes altres nits de nadal, anirem a la missa del Gall, a Reus menjaran pà foradat i a Tarragona encendran el Salomonet de matines. A Constantí però tenim un altre aniversari per cel·lebrar.

Fa 25 anys jo tenia 9 mesos i 21 dies, molt probablement dormia cap per amunt al bressol que ma mare, embarassada del Jordi, havia preparat a la casa nova al final del carrer Major. Aquell vespre al mateix carrer però més amunt Joan Reig, Lluís Gavaldà i Falin Càceres entre d'altres feien el primer concert d'Els Pets.

Naturalment això m'ho han explicat, amb prou feines recordo el pit de ma mare com per saber quina era l'actualitat constantinenca de l'època... Mesos després a Bràfim, mon pare i altra gent implicats amb la UP organitzaven un dels primers concerts més recordats, on jo amb prou feines caminava, i mon germà dormia en una cistella, mentre veia com el pare carregava aquips de so amunt i avall. El primer record dels Pets que tinc, més enllà de saber qui eren i veure K7's al cotxe del tiet Lluís, o molta gent estranya a les trobades de fans que envaïen el poble, es remonta a l'estiu de l'any 1995. Els Pets recorrien el territori omplint les places per allà on anaven, però el concert que havien de fer a Constantí, a la Pista d'Estiu, era especialment esperat per la gent del poble.
Amb 10 anys mons pares em van regalar una entrada (ara penso que potser era seva, els nens tant petits pagaven?), la recordo molt gran blanc i vermella i amb algunes lletres negres. La tarda d'aquell dia era al tros amb mon germà i un amic, des d'allà véiem el campanar de l'església mentre sentíem com des de la Pista els tècnics provaven els instruments pel concert de la nit, vam agafar les bicicletes i ens hi vam arribar. Aquell dia vaig anar al primer concert d'Els Pets de la meva vida (en que era conscient de ser-hi) i puc dir que me'l vaig passar amunt i avall, l'únic que veia eren cames i més cames, molt de soroll, molta festa i un gran esdeveniment amb els amics. Anys més tard vaig descobrir que la Pista d'Estiu és 10 vegades més petita del que em va semblar aquell dia!

Un any més tard el Tió de ca Gabriel em va cagar un doble K7 del Vine a la Festa, que va ser el primer disc meu, meu, que vaig tenir. Quan he estat més gran he descobert a casa la discografia completa amb discs de vinil, però això ja és cosa de mons pares. Aquell K7, és sens dubte el que més he escoltat de la meva vida, fix als cotxes de la família durant anys, em se fins i tot les respiracions, els crits de la gent, un disc brutal!

Després d'això han vingut centenars de concerts, amb la colla de Constantí, el Natxo, el Font, el Lopes, l'Arcadi, els amics de classe... Recordo els pares acompanyant-nos a concerts a Valls, Vila-seca, Tarragona, Reus i per tot el Camp de Tarragona i recollint-nos després hores més tard. Va arribar el disc de Bon Dia i llavors ja me'ls trobava a tot arreu. La bogeria havia començat i qualsevol cosa que fos relacionada amb ells ens tenia allà, primer amb estelades, i quan això ja era majoritari, amb banderes de Constantí. Això ens va portar a fer de públic al Liceu al Rock'n'Cat, a anar amb el tractor plè de gent fins a un concert de Reus pel DVD "Això és espectacle", a fer autèntiques bogeries de quilòmetres tant bon punt vam tenir el carnet de conduir, a fer  més i més pilars als concerts, o cues per ser els primers de comprar els discos nous.

Hi ha èpoques en que els Pets em porten records molt concrets. De l'època en que era més petit em recorden molt la lliuta dels pagesos per l'avellana al nostre territori, més endavant representen la identificació amb el poble i els primers passos de militància política, després eren els estius de festivals de rock, i més recentment els recordo lligats per sempre als millors amics que tinc i que hi són i d'altres que no com en Lluís Barrera.

Els Pets han acompanyat les primeres gresques, les festes majors més mítiques, les primeres nòvies, els primers desenganys, han estat la banda sonora d'estius i hiverns, de moments àlgids i d'aquells més tristos, han estat objecte de molts regals fets i rebuts. No hi ha jo sense Pets, formen part de la meva pell, i també de la de molts dels que vam néixer, ja no només l'any 1985 com ells, sinó unes quantes generacions per sobre i per sota.

Som de Constantí, Camp de Tarragona, Països Catalans, i si... del poble d'Els Pets.

15è aniversari, diada i Ball de Gralles d'Arreplegats!

Demà els Arreplegats de la Zona Universitària cel·lebren els seus 15 anys a la diada de l'Aniversari que es realitzarà a la facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (campus de la Diagonal). Són 15 anys d'un projecte al si de la comunitat universitària pel qual han passat centenars de persones que hi han posat temps i il·lusió, per aconseguir alçar castells cada cop més grans fins a aconseguir el respecte del mòn casteller convencional. Fites com el 4 de 8 o el Pilar de 7 amb folre i manilles han estat possibles gràcies al treball constant, la mentalitat positiva i al fet de no oblidar mai que, per sobre de tot, Arreplegats és una colla castellera amb tots els ets i uts. 

Dels Arreplegats se'n poden aprendre moltes coses, la capacitat d'integrar gent nova a una velocitat vertiginosa n'és una, i és que el fet de comptar només amb membres de la comunitat universitària obliga a fer un relleu generacional gairebé anual, tothom ha d'estar preparat per prendre decisions i assumir responsabilitats ràpidament. És també, no cal negar-ho, un punt de trobada de molts castellers vinguts d'arreu de Catalunya que conflueixen a la gespa d'empresarials amb idees, mètodes i tècniques diferents, enriquint un treball que és seriós i persistent a tots els assajos. Però fugint d'alguns tòpics Arreplegats és també una gran escola, un gran centre de formació i punt de partida de bons castellers. En el temps que porto amb els de la camisa verd quiròfan he vist entrar molta gent sense colla que acaben vestint altres camises, d'exemples n'hi ha a desenes, tants que segurament és el perfil majoritari dintre la colla. Això afavoreix aquelles colles que o bé per situació geogràfica o bé perquè saben jugar-hi són capaços d'atreure aquests castellers (que per cert, assagen tot l'any) formats i "creats" a l'àmbit universitari. 

Serà doncs un bon dia per veure grans castells, però també per passar grans estones. Després de l'actuació i el dinar hi haurà Ball de Gralles amb els grallers Canya d'Or a la Facultat d'Industrials de l'UPC.

http://www.facebook.com/#!/event.php?eid=161128577265617 

Un gran dia per venir i participar!

Amb una nit per pensar-hi

La davallada ha estat important i no per poc esperada menys dolorosa. Poques hores després costa fer un anàlisi a fons però la nit ha donat per fer algunes reflexions, escriure alguns encerts i errors que potser ens han portat fins on som ara. 

En primer lloc, és evident que la societat catalana no ha estat capaç de digerir un president de la Generalitat diferent dels que hi havia hagut fins ara, cosa que paradoxalment penso que ha estat una de les accions més positives per al país que ha fet Esquerra en els últims anys, que demostra la voluntat de construir una nació cohesionada i sense balcanismes, i que reforça la idea d'introduir l'independentisme a totes les capes de la nostra societat. Quan parlava amb molta de la gent que ja m'havia avançat que no ens votaria, el principal motiu era "heu fet a Montilla president", res de quines polítiques hem fet, de quins avenços o retrocessos s’han produït, només un sentiment d’exclusió preocupant, perquè al cap i a la fi Catalunya ho som tots.

No hem sabut explicar des del principi perquè érem al govern. Ho hem fet més tard, quan ja gairebé érem en campanya, la resta de temps intentàvem justificar-nos de mil i una maneres i això ens ha impedit explicar serenament quins són els canvis que hem propiciat, quines les polítiques que s’han engegat i quin és el nostre camí cap a la independència. El primer govern tripartit va ser molt simbòlic, això ens va permetre mantenir un vot volàtil i impacient, Perpinyà, l’Estatut, el PP,... però aquest segon ha estat de fer feina, d'avançar social i nacionalment, de mostrar uns resultats que hi són amb escreix, totes les Conselleries d’Esquerra poden presumir d’haver fet grans passos, alguns ferms i d’altres en fals, però sempre intentant millorar el país en cada pas.

Segurament tot ve de tancar en fals un Congrés Nacional envoltant el partit d’un tuf de divisió que ho ha contaminat tot i ens ha pres molt de temps i esforços. Un tuf que hem aconseguit escampar fa pocs mesos, i que ens permet encaixar la derrota adolorits però junts, sabedors del treball que ens espera però també de la confiança que, ara si, podem dipositar en tots els que encara hi som. La campanya ha servit per aglutinar, compactar i rellançar, i això és el millor que en traiem.

Ara és l’hora de la veritat per altres. Ho és per CiU, que haurà de demostrar aquest nacionalisme definitori que es dona per fet. A la pràctica no hi ha res que faci dir que el nou partit de Pujol sigui més catalanista que Esquerra o fins i tot que uns socialistes més enfrontats que mai a Madrid, molt més del que mai ho han estat en Pujol o en Mas.

Convergència ens allunya de la independència, que ningú s’enganyi, igual com ens n’allunya el concert econòmic sense pla B. CiU és el peix al cove, el seguim canviant perquè tot segueixi igual, el no plantegem reptes al país per no perdre’ls, el qui dia passa any empeny. Avui al matí Oriol Pujol es declarava independentista per enèsima vegada, aquells que afirmen sense gaire arguments que Esquerra no ha fet res per la independència confio que seran igual d’exigents amb el govern que ve, fets no paraules.

Per altra banda Solidaritat Catalana per la independència ha tret 4 valuosos escons que tenen un mèrit molt gran i que em provoquen sentiments contraposats. Positius per allò de desplaçar encara més l’eix de la política catalana cap a l’independentisme, podent fer virar CiU (vencent el pragmatisme?), malgrat em faci por la frivolització que se’n pugui derivar. Però a la vegada conec els personatges que ho encapçalen, gent que ha saltat de projecte en projecte en els últims mesos i anys en busca de qui sap què, que han arrossegat molta part de l’independentisme “impacient” i poc reflexiu, aquell que es mira a si mateix amb complaença i suficiència, aquell que fa focs d’encenalls i ho valora tot a curt termini. Un independentisme volàtil i sense un projecte de país, ni de societat al darrere, capaç de mobilitzar en massa però també de crear grans desil·lusions. Tant debò m’equivoqui, hi tinc grans amics.

Per últim, és evident que toca fer canvis a casa, estem convençuts del producte però l’hem de vendre de forma diferent, potser canviant-ne les vies de distribució, potser canviant-ne l’envoltori o fent-lo més estrident però igual d’efectiu. El “toc d’atenció” voluntat de molts s’ha produït, comencem doncs de zero, sense llast i preparats per l’embat d’unes municipals on som especialistes.

Independentistes des de 1931

El concurs de lila

L'endemà del concurs tenia la sensació que feia molts dies que havia passat, potser és perquè quan creuava la porta per sortir, certament tard i després de fer-nos mil i una fotos, ja comptava quants dies faltaven pel següent Concurs de Castells. 

És cert que aquest concurs no es recordarà per que s'hi hagin descarregat castells inèdits, ni perquè s'hi hagi fet la millor actuació de la història, però des del punt de vista en el qual he tingut la sort de situar-me ha estat un concurs fantàstic i que ens ha permès (ara em refereixo als més de 700 liles que rondàvem per allà) tornar a tenir sensacions de colla gran. 

Però comencem pel principi. Entrar a la plaça els primers va estar bé per poder contemplar-la sense aglomeracions, però prefereixo fer-ho com fa quatre anys, t'ajuda a ambientar-te des del primer moment. Sortim de 3 de 9, no enganyem a ningú doncs i donem els primers senyals que el 5 de 9 és a la cartera. Crec que ha estat el 3 on he notat més els nervis, i és que això de començar un concurs tant aviat i amb un objectiu tant alt pesa! 

El concurs segueix, Joves i Capgrossos ens calquen i planten el 3 de 9 amb folre, tot s'ha de dir, més macos que el nostre i arriba el torn del 4 de 9. A diferència del 3, i crec que per influència del que sabíem que vindria després vam encarar el 4 amb una tranquilitat fora de l'habitual, i el castell va respondre millor que mai. 

Un cop més, i en un tram de concurs a un ritme altíssim, la Joves i els Capgrossos descarregaven els seus respectius 4 de 9, quin nivell!! 3 grans colles competint de tu a tu, va ser un gran espectacle.

A partir d'aquí la feina estava feta i tot el que hagués de venir seria un regal. Reparteixen la pinya del 5 de 9 amb folre i ens ho comencem a creure, muntem un primer peu que des de la meva posició estava millor que qualsevol assaig, però el fem baixar. A la segona va la vençuda i el tirem amunt, es treballa com sempre, però de seguida es veu que tot plegat està una mica tou i no triga a caure. 

Els deu minuts de decepció no ens els va treure ningú, però llavors és quan la claca que portàvem fa la seva funció i tots plegats ens comencem a animar els uns als altres, plaça-graderia. La Joves planta un 5 de 9 preciós, que peta després de la carregada i els Capgrossos, tot i que el seu dos té molt més gas que l'últim que van provar, tampoc aconsegueixen el gamma extra. 

Acabem amb un 5 de 8 que després de tantes proves i hores s'ha de defensar una mica però que ens posa al quart lloc del rànquing, rubrica la tercera tripleta de la temporada, i la millor temporada de la història de la colla, que encara no s'ha acabat! 

Com deia fa uns dies el canvi ja s'ha produit, som una colla diferent de la de fa un any, encara més de la de fa dos anys, i el millor encara ha de venir. El 5 de 9 va fer que assumíssim el 3 i el 4, que els treballéssim amb més confiança, convicció i mentalitat, aquesta és la grandesa de les colles grans. Quant tens grans reptes la resta s'assumeixen, perquè no posar-nos-els des del principi ?

Foto: Judit Sabater Vilella