Alacant 08

No puc dir que he anat de Salses a Guardamar d'un sol cop, però si que puc dir que he anat de Molló a Alacant, 670 quillòmetres de Països Catalans en un dia. I és que després de passar uns dies d'allò més relaxants al pirinenc poble de Molló (al Ripollès) a casa d'una amiga mataronina, em va tocar agafar el cotxe fins a Constantí, i d'aquí cap a Alacant, on ens esperava la manifestació del 25 d'abril.

El canvi de paissatge va ser certament brutal, malgrat em pesi dir-ho, mai no havia estat més avall del cap i casal del País Valencià, i deixar de veure els mars de tarongers per endinsar-nos a l'aspre entorn del sud, va resultar certament xocant.
No puc dir que Alacant em meravellés de bones a primeres, però un cop ja ets a dintre entens que és una ciutat diferent, lluny dels grans edificis de la perifèria, el centre i la platja del Postiguet li donen una bellesa especial.

La manifestació si que va superar totes les meves expectatives. Sobretot quan dies abans, parlant amb amics de les JERPV i el Bloc Jove les perspectives de gent eren molt més baixes del que ens vam trobar finalment. Fins i tot abans de l'esperada arribada del tren Jaume I, que va tindre una "oportuna" averia a la catenària a l'alçada de Xàtiva, l'ambient era ja el de les grans ocasions.
Música, molta cridòria, molts blocs, pancartes i xumerri caracteritzen les manis valencianes, i a aquesta no li va faltar de res...

De tornada marxem abans, falta d'oli, el cotxe s'apaga, el cotxe no s'engega, Sagunt, asseguradora, grua, taxi, taxista xerraire, molta son,... i finalment tornem al centre dels Països Catalans, que com bé tothom sap, és Constantí.

El 2on que és el 3er Festejove, un èxit ahir a la nit

Ahir es cel·lebrava a la Plaça de les Escoles Velles de Constantí l'anunciat II FesteJove, molta gent dels que érem allà sabíem però que no era pas el segon concert amb aquest nom i per aquestes dates que es feia al poble. Fa tres anys les JERC de Constantí, i un grup de joves que acabaríem formant l'Associació de Joves la Golfa, ja vàrem organitzar un concert amb tres grups novells del Camp de Tarragona, dos dels quals del nostre poble. És evident però que els mitjans no eren els mateixos, nosaltres comptàvem amb el suport de l'entitat cultural el Casino, que ens deixava la sala, i vam haver de negociar amb penes i treballs un equip de so que no superés els 300 euros que esperàvem fer de barra.

El concert d'ahir era una altra història, organitzat per l'ajuntament de Constantí, amb mitjans econòmics gens limitats, hi tocava un grup amb experiència del Camp de Tarragona, i l'Orquestra Mitjanit, un valor segur per portar gent a les festes. Tot i que jo penso que si s'hagués fet al pavelló hagués estat molt més lluït (la plaça de les Escoles Velles es veu molt i molt gran), el concert va anar bé, se'ns va permetre, al resorgit Ball de Diables portar la barra, i hi va haver un bon ambient. Només per tot això, i pel fet de seguir congregant tants joves a un poble on fins fa pocs anys no era gaire habitual, ja podem dir que va ser un èxit.

Sembla però que l'any passat va ser l'últim en que es mantenia l'esperit inicial de convidar grups del poble a fer un concert. És el que passa quan actes com aquest passen a ser organitzats per un Ajuntament, que sovint se'n perd l'escència, el que no és tant normal però, és que també es perdi la memòria.



Imatge del I FesteJove al Casino de Constantí

La Golfa, som-hi

Després de l'èxit de l'any passat, enguany l'Associació de Joves La Golfa tornarà a estar activa durant aquest estiu.
La segona edició de la Nit de Cantautors, el Ball de Gralles i el Concert "golfo" de festa Major seran alguns dels plats forts, però ens esperen moltes sopreses, molta festa, cultura i activisme juvenil.

Bon Sant Jordi!

Ens despertem i no plou com els últims dies, sembla que avui no arreglarem la sequera però ja està bé. Avui és Sant Jordi, patró del Principat de Catalunya i toca sortir al carrer, comprar llibres i roses, anar a la Rambla i a la Plaça del Mercadal, fer castells i xerrar amb tothom al carrer sota aquest sol que cau a raig.
El dia dels enamorats catalans, tots aquells que per Sant Valentí pregonàvem que no era nostre dia, avui omplim les nostres parelles de roses i llibres en un dia que esdevé una festa de la cultura, i una manera fantàstica de fer país.
Les JERC del Camp de Tarragona som presents com cada any, als nostres pobles i ciutats, Reus, Tarragona, Montblanc... recolzant com sempre la festa de Sant Jordi des de tots els punts del territori.

Bon Sant Jordi!

Josep Benet i el catalanisme

Avui s'ha mort en Josep Benet, catalanista de capçalera i mestre per molts dels líders polítics actuals. No només per tenir familiars comuns, sinó per tot el que ell ha representat sempre, és un home que admiro.
El seu missatge per a les noves generacions, ser fidels a aquest país on hem viscut i on hem nascut, a més de ser solidaris amb tots aquells que ens necessiten i vetllar pels nostres veïns i convilatans, és l'herència més important que ens deixa.
L'exemple Josep Benet ens ha de fer veure que cal unió. Una unió que, històricament a mancat als catalans, i que ara més que mai és necessària a nivell de país, a nivell de catalanisme i a nivell de la pròpia Esquerra. És moment de sumar esforços.

Descansi en pau.

I que bonica és València

Tornat d'uns dies al Cap i Casal del País Valencià, que m'han ensenyat la València més fallera, però també la més cantaire, balladora, tradicional, revolucionària, i sobretot valenciana, que és la millor forma de dir catalana.
Qui ho havia de dir que acabaria veient cantar i ballar el Velatori, que també cantem i ballem a Tarragona.
L'Adrià ha estat el millor ciccerone que podíem tenir, per conèixer la ciutat i menjar bajoques farcides de Banyeres... Bocairent? Ha estat un gran retrobament aquest, amb epicentre a Nàpols, que s'ha d'anar reproduint a València, Tarragona i on calgui.
Aviat hi tornarem, pel País Valencià, Banyeres, Bellreguard, València o on sigui.

Tres i no més

Estava dinant tranquilament, quan vaig rebre el primer dels missatges d'Esquerra que ens informava dels resultats (baixíssims) de les enquestes a peu d'urna que ens pronosticaven 2-3 diputats al congrés. Semblava un dels típics missatges per aconseguir que els militants féssim l'últim esforç de mobilització i no baixéssim els braços fins al tancament de les meses. Però amb el pas de les hores la mala notícia s'anava confirmant, fins que un cop al pavelló, mentre contàvem els vots, les cares dels companys i sobretot, les cares d'aquells que estaven apunt d'aconseguir una majoria absoluta que els hagués fet obrir les ampolles de cava abans d'hora, em van començar a permetre diagnosticar una clatellada electoral d'aquelles que feia temps que no patíem.

Els motius canvien per cada persona que et dona la seva opinió de les eleccions, i les conseqüències, a part de ser del tot imprevisibles, han començat ja amb la dimissió del Conseller de Governació, Joan Puigcercós. Fugint de possibles tacticismes o pactes precongressuals, els resultats de les eleccions espanyoles han estat sorprenents fins i tot per al més pessimista.

A la demarcació de Tarragona els resultats han seguit la dinàmica dels del conjunt del principat, concretament hem perdut un 57% dels vots, que passen del 76330 el 2004, a 32782 vots l'any 2008. Podem dir doncs, que han estat una bona patacada, una baixada que no ens esperàvem, i que no sortia en cap de les previsions, i aquestes són les que et deixen més perplex i et provoquen més sentiments de tota mena.

Primer de tot, veiem que la campanya s'ha desenvolupat bàsicament a través dels mitjans de comunicació, sobretot d'una televisió on s'ha potenciat més que mai una bipolarització que ens ha fet molt de mal.
Però no ens podem excusar en factors externs. Hem de mirar els errors en la campanya, i també els errors en la línia estratègica.

A nivell de la nostra demarcació, hem de felicitar en Lluís Aragonès, a qui véiem anar amunt i avall recorrent el territori, i que ha defensat els arguments d'Esquerra per tot d'escenaris, platons i calçotades, fent una gran feina.

Cal dir que la campanya ha estat molt positiva, incidint més que mai en la política de proximitat, amb molta presència a tot tipus d'actes socials, amb un bon suport per part del partit, tant JERC com Equerra, amb actes potents de campanya al territori, i amb una bona mobilització de la majoria dels militants en tots els actes. Tot i això, la dinàmica a nivell nacional ens ha arrossegat, i sumat al creixement històric que està tenint el PSC a la demarcació, que els posa en una espiral molt positiva semblant a la que vam tenir nosaltres fa quatre anys, ha ajudat a fer que els resultats d'Esquerra hagin patit una de les caigudes més fortes del principat.

També ens ha perjudicat la divisió interna que es va produir fruit de l'elecció dels candidats. Dos mesos abans de les eleccions teníem a la militància de la demarcació decidint-se per un o altre candidat, en Lluís Aragonès, o bé en Jaume Renyer. Si bé és cert que el pes d'aquest fet és molt relatiu, és innegable que, igual com va passar a les eleccions municipals, allà on es respira aire de divisió els resultats no acostumen a ser bons, i les campanyes no són rodones. De cara a noves campanyes d'eleccions és molt important ser conscients d'aquest fet, la unitat o la divisió és una cosa que transpira als votants.

A l'hora de valorar els resultats a nivell nacional, és obvi que la bipolarització que s'ha produit, potenciada pels grans mitjans de comunicació, entre PP i Zapatero ens ha fet molt de mal. No hem estat vistos com la gran alternativa a Rajoy, cosa que si que va passar a les anteriors eleccions, i això ha desplaçat bona part del nostre vot cap als socialistes i el conegut vot útil.

Però no podem mirar cap a una altra banda, hem tingut 4 anys un grup parlamentari propi que ens donava veu directa als mitjans de comunicació, a part d'una bona quantitat de recursos econòmics i logístics, que no hem sabut aprofitar prou. Hem de fer doncs autocrítica, tant a nivell de campanya, com a nivell de la línia estratègica que Esquerra ha de seguir i que les JERC hem de recolzar en els pròxims anys. L'independentisme és més nombrós que mai, venim de dues manifestacions històriques per al sobiranisme, i com a partit la dinàmica de fa quatre anys ens portava a un creixement potencial molt substancial. Veient que les condicions hi són, cal veure doncs per que no les hem sabut aprofitar.

Resulta evident afirmar que no s'ha pres el millor dels camins des del moment en que es va produir l'eclosió d'Esquerra a les anteriors eleccions al Congreso. El pacte de govern amb el president Montilla al Principat, estava justificat pel que fa al manteniment d'un projecte i fins i tot per valorar en termes objectius l'assoliment d'una majoria social favorable a la independència, però o no s'ha sabut vendre a la població, o no es van valorar adequadament les conseqüències polítiques que tindria en els nostres votants, i per tant, sobre aquesta majora social que pretenem aconseguir. Això s'ha reflectit en una desmobilització del nostre votant de sempre, que s'ha quedat a casa decebut o desanimat molt més que no pas votant altres opcions.

A partir d'aquí, hem de tenir el cap molt fred, analitzar molt bé la situació i no prendre decisions precipitades, segurament cal un canvi però hem de saber veure a quin nivell. I el més important és aconseguir que el nostre partit torni a ser realment l'alternativa, torni a portar l'avantguarda de l'independentisme i del socialisme, i sobretot torni a generar la il·lusió entre el jovent i els votants de sempre.